domingo, 20 de octubre de 2013

CIERRE TEMPORADA TRIATLÓN 2013 (I)

Llegado el Octubre y con el otoño intentando abrirse paso en un verano largo, doy por finalizada la temporada triatlética de este 2013.
Quisiera, antes, hacer repaso de todas las carreras en las que he participado, poniendo especial atención en el Challenge Barcelona Costa Maresme; mi debut en distancia Ironman.

Un total de cinco triatlones, parecen pocos, pero de mucha calidad y exigencia en las distancias. Acompañado de tres duatlones en el primer cuatrimestre del curso para dar un toque competitivo de cara el verano (Rubí Olímpico; Vic casi Olímpico; Sant Guim de Freixenet Sprint)

    Duatlón Olímpico de Rubí en pleno Enero


Extrememan Salou (Half ironman) 05/05/2013

Primera cita de la temporada, bautizada por los compañeros del club como Ironwar (casi 30 triatletas del Cerdanyola CH nos damos cita en Salou). Todo un placer competir en un ambiente tan festivo.
Era un buen momento para saber en que estado de forma me encontraba.


Segunda salida en la natación de tres, separadas por diez minutos. El mar en calma y una temperatura ambiental agradable. Cañonazo de salida y a la batalla... natación fácil, sin golpes ni agobios, tampoco puse un ritmo elevado, más bien lento. Salgo a la arena y marco en la alfombra con 39 min para los 1900 metros largos.

Transición de 4 minutos y a dar pedales. Hasta la Alforja del Camp, unos 25 km de llano y de forma sostenida cogiendo cierta altura. A partir de aquí, el Coll d'Alforja, Coll de Porrera y, por último, el Coll de la Teixeta. Tres puertos con poco desnivel y sencillos pero suficiente para repartir los 1200 triatletas por la carretera. Descenso a Riudecanyes divertido y técnico. De aquí hasta Salou 30 km de plano con viento ligeramente a favor, acoples a tope, alcanzando compañeros de la primera salida. Llego a la transició haciendo 3 horas y 10 minutos de bicicleta. Cumpliendo con lo previsto T2 tranquila y a correr.

En el sector de carrera a pie tocaba sufrir y así ocurrió. El vasto interno del cuadriceps se hizo sentir a partir de media carrera, intentando mantener un ritmo de 5 min/km que finalmente fueron unos segundos más. Total 1h48min de carrera a pie, llegando exultante y feliz a meta. Tiempo final 5:45:04

     


 
Triatlón Internacional Balaguer (Half Ironman) 01/06/2013
 
 
El de Balaguer es el triatlón de media distancia más duro de los que se hacen en nuestra tierra... 1550 metros positivos con bicicleta en tan solo 90 km, rampas del 13% repartidas por todo el circuito... toda una pesadilla para los rodadores.
 
Suerte tuve que la temperatura ambiental no era elevada: 26ºC, el año anterior supero los 35ºC. Natación recortada a 1100 metros, el agua de pantano de Sant Llorenç estaba fría. Bicicleta tremendamente dura y un sector de carrera a pie difícil con constantes cambios de superfice y escalones.
 
En el anterior post ya relato toda la prueba de forma detallada. Tiempo final 5:44:28
 
 




Triatlón Sprint Altafulla (campeonato de España GGEE) 22/06/2013 
 
 
Llegaba el veranito y era hora de tomarse las cosas con calma. Es momento de hacer un pequeño descanso en la larga temporada y que mejor que disputar un sprint en Altafulla. También quería ver un montaje de la Fetri (fiasco, son los de la catalana pero con otros polos), nada especial ni diferente.
 
 
 
Ni mucho menos estaba preparado para hacer una prueba tan explosiva... los entrenamientos realizados son para larga distancia, a sufrir un ratito, pero con estas playas tan bonitas y unas calles repletas de gente siempre hace dar lo máximo de los participantes.


Natación de 750 metros con el mar algo picado, diversión asegurada. Salidas por grupos de edad separadas por unos minutos. Me toca la primera, antes de salir del agua me pasarán los de la siguiente, pensaba; y así fue. Con el oleaje no podía alcanzar un ritmo constante, por suerte pasé la primera boya sin golpes ni apuros. Nuevo giro a la derecha y a por la playa, en esta recta ya me pasan algunos triatletas de la segunda salida. Swim: 14:07

En la transición me paso la bicicleta y pierdo 30 segundos buenos. Carlos, Víctor y Jonny (que salían dos minutos después) ya me atrapan y intento mantenerme con ellos. Error, entrando en el pueblo como locos me encuentro con una rampa que me deja clavado, pierdo el grupo y se alejan. Toca sufrir, pero llegando al enlace con la N340 un grupito por detrás me alcanza. Ufff!!! ya puedo descansar un poco. Guardé para correr y solo enseñé un poco de rueda, no podía dar relevos, el ritmo era fuerte. 19 km dan para poco y nos bajamos de la bici. Precaución, suelo mojado y muchas bicis para tomar la segunda transición, algunos resbalaron y al suelo. Bici: 31:17




A correr que quedan 5 km, no llevaba el reloj, así que no tenía más referencia que la de mis compañeros en los diferentes giros. Aprieta y esprinta para llegar a meta. Run: 21:21.  Total 1:06:45


Este fue el único triatlón corto de toda la temporada, que duro es correr con las pulsaciones a tope y a ritmos anaeróbicos.








Después de Altafulla me tome unas semanas de relax para asimilar tres meses con mucha carga de entrenamientos y cargar pilas de cara a la segunda parte del año, me quedaba el Sailfish de Berga y el Challenge Barcelona Costa Maresme. Esto lo relataré en una segunda parte.

Salud compañeros

lunes, 3 de junio de 2013



TRIATLÓ INTERNACIONAL DE BALAGUER 2013


Bé, en quatre setmanes dos mitjos ironmans... Salou 05/05/13 i Balaguer 01/06/13. Això ja quasi és pot contar com un de sencer, però crec que no cola.


En aquest post parlaré del VII Triatló Internacional de Balaguer, una prova de mitja distància molt dura però alhora molt bén organitazada i a un preu més que econòmic en relació a la resta de triatlons d'aquestes característiques que s'organitzen al nostre país (65 euros). Després de l'Extreman de Salou i l'esforç realitzat no sabia com arribaria a Balaguer, era tota una incògnita ja que no havia realitzat mai dues mitjes distàncies en un més. Però em vaig plantar a l'embassament de Sant Llorenç de Montagai amb totes les ganes del món de superar el que és considerat el circuit de bicicleta més dur de tots els triatlons catalans.



No estaria sol, erem tres integrants del Cerdanyola CH i un company de Sant Carles de la Ràpita; amb el meu germà com a xofer, utillero, fotògraf i animador.



Swim:

A priori, haviem de nedar 1900 metres, però la temperatura de l'aigua era de 14ºC i la federació va decidir escurçar-la fins a 1100 metres. Fins aquí tot bé, però l'embassament estava ple de vegetació aquàtica i això complicava la natació. Bueno, per a un xicuelo del delta de l'Ebre no és problema ni la temperatura ni l'excès d'herba, però les garrotades alhora d'agafar bona traçada en els girs és una altre tema.
Van caure pals... bufff!!!! Tant en reps com en dónes...


Sort que erem uns 240 en la sortida... en la fotografia s'observen les plantes... més d'un cop vaig atravessar algún bosc. Total 17 min 40 segons, per als meus registres habituals és una natació digna.


Ràpidament faig la T1, tres minutets... veig que surten del box en Marcos Coello i darrera d'ell a pocs segons en Xavi Gonzalo... no els vaig ni vore en tot el sector de bicicleta, quines màquines. Jo a fer la meva cursa, sense gastar massa, amb prudència i la calculadora al cap que la prova és llarga.


Dos rapitencs en acció: David Fibla Romero en primer terme, i jo a uns 5 metres per davant.



Bike (90 km amb 1500 metres positius acumulats):

Recorregut en bicicleta més dur dels que he realitzat en triatló, cap llarga distància catalana acumula tants metres positius.


Cota màxim 908 metres al Coll d'Àger. Recorregut sense massa relax, tot puja o tot baixa. Temps final del parcial bicicleta 3h 25 min (sumada la T2). 26,3 km/h, no em puc queixar, a Salou vaig fer 3h10min.



Run:

Els 21 km de cursa a peu són el meu punt feble, però poc a poc guanyo en capacitat de sacrifici i disfruto molt d'aquest sector. És clau no cremar-se amb la bici i aixó em surt a les mil meravelles.

Circuit de 4 voltes i mitja, jo creia que sols n'eren 4...ups; les dues primeres és fan eternes, veig passar al Marcos i després al Xavi... carai com van no els agafo ni en somnis. Arribem a la tercera volta i el gel que m'he pres al km 10 comença a fer efecte... això em permet ser constant i no decaure en el ritme de 5:35 aprx, al km 18 enganxo al Xavi Gonzalo, em queden tres per a meta, apreto les dents i miro el crono... vinga que puc acabar la mitja marató en dues hores i fer un temps total de 5h 45min !!!!!

I arribo a meta..... que llarg i dur


Molt content i feliç per la capacitat d'aguantar els mals moments de la cursa, això m'anima a afronatr una segona part de la temporada amb nous reptes i a continuar picant pedra fins l'octubre; la festa de final de curs al Challenge de Calella.



Felicitar i agraïr la bona preparació i organització d'aquest triatló per part dels pedala.cat
Una triatló de molta qualitat i a un preu més que interessant...Ànims i seguiu així.



Enhorabona al companys del Cerdanyola CH. Amb aquesta prova em agafat uns bons punts per a la lliga de clubs...

Salut i fins la pròxima

martes, 2 de octubre de 2012

En tres anys....

Ostres... crec que m'havia oblidat del blog....
Han passat tres anys des de que el vaig crear, i han passat moltes coses. Resumir en una entrada tot lo succeït potser molt ferragós i esgotador, així que actualitzarem aquest espai en diversos segments, alhora que avançarem en la situació actual i futura.

Recupero el blog allí on l'havia deixat, amb la Maku!!!!!
quina bestiola, ja te 4 anys i és l'animal vertebrat més mandrós que he conegut (iguala als perezosos, català ós morrut?).



Sí.... això és un gos, concretament en la posició coneguda com la del pollo.

Després de passar per les mans de Julián tot ha estat més fàcil, però continua tenint el cap molt dur, que esperavem, és un bulldog anglès.


Ara tot normalitzat, el gosset ens fa disfrutar de moments molt còmics i tendres.
Per fi està ensinistrada....

lunes, 16 de noviembre de 2009

Jag-gos; molt bona opció per educar el vostre gos

Viscuda l'experiència més recent amb la nostra bestiola, varem decidir acudir a un ensinistrador de gossos.
Remenant per la xarxa, la Ja va trobar diverses opcions, la millor, Jag-gos: tot un expert en l'ensinistrament de gossos problemàtics, amb fòbies o problemes varis.
És cert que la primera impressió que t'emportes de deixar el gos fent la "mili" impacta, però la sensibilitat i l'habilitat d'aquest home impresiona.
Un cop finalitzat l'ensinistrament els resultats superen amb escreixos les millors previssions.
Agraeixo al Julian el tracte i la magnífica tasca realitzada.

Visiteu el web:
www.jag-gos.com

martes, 18 de agosto de 2009

Dos i mig

Dos i mig podrien ser moltes coses:

El que em costava fa un temps un paquet de tabac,
els centímetres que necessito per arribar a l'alçada d'en Gasol, serà que no, en falten molts més,
o el temps que trigo en un acte sexual (crec que no)...ho haure de preguntar.

Així que, descartant totes les unitats de mesura que poden utilitzar com a valor numèric el dos i mig, la definició és del tot diferent. El nom del blog és el reflexe de la realitat que m'envolta, la Ja, la Maku i jo. Ara direu "això són tres", molt bé sabeu sumar, però realment la Maku (cànid de la raça tocacollons) sols té un anyet i encara li falta per a l'unitat, tot arriba en esta vida.

Aclarit el nom del blog, este serà un espai de reflexió i reunió de totes les nostres idees al llarg del temps, futura acció nupcial entre la Ja i jo, les aventures de la Maku i el seguit d'històries en les que estic inmers (la feina, incorporarme a la uni per segon cop i amb 28 anys, i les curses populars).

Recordar que la meva ortografia i gramàtica poden ser d'un nivell de parvulari i el meu català és una barreja entre "lo parla del delta" i el català central.

A tothom benvinguts